Torna la majoria absoluta

Primer de tot volem felicitar a Convergència i Unió pels resultats de les eleccions. Però a la vegada els demanem responsabilitat. Perquè tenir majoria absoluta és molt perillós. No només a Matadepera, sinó en el món de la política en general. Només cal repassar l’hemeroteca per veure quantes barbaritats s’han fet amb majories absolutes. L’altra tema que ens preocupa és l’experiència. Dels 8 regidors de CiU, només la Mireia Solsona té una experiència d’un parell d’anys a l’ajuntament. La resta debuten al consistori. Esperem que no siguin titelles manipulats des del darrera.

Proposta Activa de Matadepera som els grans perdedors d’aquestes eleccions. Ara és moment de reflexionar, d’analitzar el perquè de la derrota, i de corregir-ho per tal de tornar amb més força que mai d’aquí quatre anys. Mentre, ens queda una legislatura per endavant que, tot i comptar amb només un regidor, serem fidels a les nostres idees, als nostres votants, i sobretot al nostre poble.

Segurament hem pagat car el pacte tripartit. El voler fer moltes coses en poc temps. Però és una llàstima que no s’hagin valorat moltes de les coses que s’han fet aquests quatre anys i que s’han liderat des del PAM. Els dos primers anys d’alcaldia amb el Jordi Gregori i la seva bona entesa amb els altres municipis que ens ha permès delimitar els termes del nostre poble hi poder-hi fer la futura zona esportiva; la feinada de l’Àlex Novellon aconseguint el consens en l’aprovació del POUM; o l’apropament a les persones que ha aconseguit l’Anna Serveto en l’àrea de serveis personals, i la construcció de l’escola bressol i els fonaments del nou C.A.P. A tots, tres, després de sumar entre ells 32 anys a l’ajuntament de Matadepera, gràcies per tot el que heu fet per aquest poble que tant estimeu. I encara que no estigueu al consistori, sabem que seguireu fent coses pel vostre municipi.

Ara només ens queda esperar el WiFi que han promès i sobretot, confiar en que els propers mesos puguem seguir escrivint la nostra opinió a la columna de la Gaseta i veient els plens en directe per la televisió. Un parell de detalls, que sembla que s’estiguin fent des de tota la vida, i curiosament només fa quatre anys que són una realitat. Abans, per dir-ho finament, la llibertat d’expressió i la transparència no estava gaire ben vista...